Esteu a: Ozoteràpia

Ozoteràpia

Ozó

L'ozó és una forma al•lotròpica d'oxigen, és a dir, una altra forma química en que es pot presentar l'oxigen i coma tal és un gas. L'oxigen és essencial perla respiració cel•lular i per la formació d'energia. Químicament són tres molècules d'oxigen (0=0-0}. És un gas inestable, transparent, i d'olor picant.

Símbol químic Oxigen
Símbol químic Oxigen
Símbol químic Ozó
Símbol químic Ozó

Amb finalitats terapèutiques, s'utilitza des de principis del segle XX, però no va tenir un desenvolupament important fins els anys 60, quan els generadors van ser fiables per controlar la seva producció i destrucció. L'ozó (03} s'obté a partir de l'oxigen al produir-se una descarrega elèctrica que genera diferents concentracions segons la patologia a tractar.

Ozoteràpia

Com tota teràpia, es tracta d'un acte mèdic que necessita d'un diagnòstic previ, una indicació terapèutica i ha de ser aplicada per un metge qualificat i autoritzat legalment.

L'ozoteràpia utilitza l'ozó en qualitat de medicament, de fet, és un profàrmac degut a que les reaccions que desencadena no estan produïdes per ell, sinó els compostos que oxida són els que produiran els efectes desitjats. La seva gran capacitat oxidant al davant de biomolècules, i a una velocitat tan elevada, activa respostes antioxidants endògenes. A concentracions baixes, es desintegra lentament, a concentracions altes, ho fa amb explosió ja que la molècula poseeix un excés d'energia.

La hidrosolubilitat d'ozó, és 1 O vegades superior a la de l'oxigen. Els compostos que més reaccionen, gairebé de forma instantània, són els que contenen dobles enllaços lliures (-C=C}, per això els àcids grassos insaturats, els aminoàcids aromàtics i els pèptids (sobretot els que contenen el grup SH}, son sensibles a l'acció de l'ozó. La ozonòlisis (la descomposició de l'ozó}, es produeix en fracció de segons, i els primers ozònids (molècules de descomposició de l'ozó}, tampoc són estables.

L'opoteràpia s' utilitza pera combatre l'estrès oxidatiu.

L'estrès oxidatiu és un desequilibri entre la producció d'espècies reactives de l'oxigen, i la capacitat del sistema biològic de destoxificar els reactius intermitjos o reparar el dany resultant. El cos humà té una protecció contra aquestes especies tòxiques. Tenim enzims com superòxid dismutasa, catalasa i la glutatió peroxidasa que actuen com antioxidants enzimàtics. La vitamina C i E són antioxidants no enzimàtics.

L'estrès oxidatiu, està present en diversos processos com: malalties inflamatòries, degeneratives, autoimmunes, vasculopaties, malalties infeccioses, neoplàsies etc. inclòs l'envelliment esta relacionat amb acumulació de radicals lliures a les cèl•lules i una menor efectivitat del sistema natural antioxidant. Aquestes malalties o situacions, poden ser influenciades positivament i algunes vegades també poden ser curades. L'ozó pot ser un tracta-ment complementari per aquestes malalties.

La seva correcta utilització, pot millorar la funció cel•lular, augmentant la seva capacitat de frenar els processos fisiològics i patològics de destrucció cel•lular.

L'ozoteràpia consisteix en l'administració controlada d'Ozó per induir una resposta terapèutica. La seva administració esta regulada perla Llei de Sanitat 41/2002. Aquest Reial Decret, estableix entre d'altres coses, que:

  • Els generadors han de reunir una sèrie de condicions per tal d'assegurar la correcta concentració i dosificació de la mescla oxigen-ozó.
  • Ha de ser administrat per personal mèdic, quan és per finalitats terapèutiques. ja que el seu ús inadequat és un risc.

L'ozó genera reaccions bioquímiques al ser administrat. És un oxidant i actua com un modulador de diferents funcions cel•lulars. Al activar mecanismes antioxidants endògens, produeix una metabolització de radicals lliures, frenant el procés oxidatiu responsable de la destrucció cel•lular.

accio Antioxidant

L'acció antioxidant a nivell intra-articular:

  • Disminueix la inflamació i la futura degeneració.
  • Inactiva i inhibeix l'alliberació d'enzims proteolítics.
  • Estimula la producció de condròcits i fibroblastes amb la possibilitat de formar el cartílag de nou.
  • inhibeix l'alliberació de bradicinina i d'altres mediadors de la inflamació.
  • Allibera citoquines amb efecte inhibidor de la inflamació.
  • Allibera endorfines.

Tot això, fa disminuir l'edema, la inflamació i el dolor.

A nivell intradiscal, la degradació deis proteoglicans resulta de gran benefici per destruir el disc herniat.

L'acció bacteriana de l'ozó, es basa en la formació de molècules tòxiques pels microorganismes anaeròbics com el peròxid d'hidrogen i els radicals lliures, degut a que no tenen sistemes enzimàtics endògens capaços de descompondre aquests productes i eliminar-los de l'organisme.

La disminució en la perfusió perifèrica secundaria a diferents etiologies diabetis, arteriosclerosi, tromboarteritis obliterant...), és responsable de la isquèmia tissular i en definitiva de la mort cel•lular. La millora en l'oxigenació, de la micro circulació, l'efecte antiagregant plaquetari, i l'augment en el 2,3 DPG (difosfo glicerat), facilita l'alliberació d'oxigen deis glòbuls vermells als teixits. En definitiva, fa una contribució a l'oxigenació tissular.

Així podem resumir totes aquestes propietats de l'ozó com:

  • ANALGESIC I ANTI-INFLAMATORI.
  • MODULA L' ACTIVITAT AUTIINMUNE.
  • MILLORA LA CIRCULACIÓ.
  • BACTERICIDA, FUNGICIDA I ANTIVIRAL.
  • REGULADOR DE L'ESTRES OXIDATIU CEL•LULAR.
  • MILLORA L'OXIGENACIÓ.
  • ACTIVACIÓ INMUNOLOGICA.

Contraindicacions

Favisme (deficiència de l'enzim gLucosa-6 fosfato-dehidrogenasa). Hipertiroïdisme. Embaràs. Trombocitopènia. Malalties cardiovasculars avançades.

També hi ha interaccions farmacològiques, com són els inhibidors de l'angiotensina, que s'han de tenir en compte.

Administració

Actualment esta acceptada l'administració d'ozó per diferents vies:

  • Autohemoteràpia es una via de tractament sistèmica en ozó. Amb aquest mètode, 100ml de sang del propi pacient, s'enriqueix amb una quantitat exacta d'ozó (l'extracció es practica amb material estèril i circuits tancats). L'ozó reacciona del tot -és a dir, a una taxa del 100%-amb substancies específiques que formen els glòbuls vermells i blancs, i amb això, s'activa el metabolisme de les seves activitats vitals. Aquesta sang activada (no l'ozó en si mateix), és la que produeix les accions terapèutiques.
  • Usant el mateix principi, autohemoteràpia menor és una aplicació, per via intramuscular, de 03 de sang tractada per a la immuno revitalització inespecífica: pot ser utilitzat en les malalties al•lèrgiques o d'una manera general per millorar la resistència inherent del cos.
  • El tractament extern s'aconsegueix principalment a través d'un sistema tancat amb 03 de gas alimentat en especial de plàstic "botes" (per a les cames i els peus) o bosses, làmines, etc muntatge diverses parts del cos. Aquestes són, per descomptat, fetes de materials resistents a l'ozó. Les parts del cos prèviament humitejades amb aigua, (l'ozó no pot actuar en les zones seques). Aquest mètode és molt eficaç; en el tractament d'úlceres, nafres, ferides obertes, lesions post-operatori, la culebrilla (herpes) i les àrees infectades.
  • En l'aplicació de gas per via rectal anomenat (insuflació). El pacient no sent absolutament res, ja que el 03 de gas és directament absorbit perles membranes intestinals sensibles i, a més, el tub especialment dissenyat un sol ús lubricat. Aquest mètode esta indicat principalment per a les malalties inflamatòries del tracte intestinal, però esta trobant ús cada vegada més gran quan la via venosa presenta dificultats.
  • La injecció d'ozó a les articulacions (és a dir, per via intra-articular), com el seu nom indica, l'ozó és curosament injectat en el tractament de les articulacions inflamades i doloroses (artritis, artrosi recurrent, rigidesa articular).

Toxicitat

La seva injecció pot resultar dolorosa i com a conseqüència del dolor, produir una resposta inotròpica i cronotròpica negativa responsable de la bradicàrdia i hipotensió en alguns casos. La manifestació pot anar des d'un mareig a un síncope. Aquest efecte pot ser minimitzat amb 1' aplicació d'anestèsia local.

L'ozó té una finestra terapèutica. Baixes concentracions, són pràcticament neutralitzades pel sistema antioxidant sense produir cap efecte terapèutic. Dosis altes poden ser tòxiques a nivell sistèmic, amb producció de hemòlisi.

L'ozó mai ha de ser inspirat. És tòxic per via pulmonar a partir de certes concentracions, per tant, és important que les concentracions siguin estrictament dosificades i que no existeixin pèrdues del gas en la seva manipulació. A part de la seva toxicitat, pera la mucosa bronquial, també és un tòxic per !'epidermis, per oxidació i disminució de les vitamines C i E. Com molts fàrmacs citotòxics l'efecte mutagen de l'ozó és deduïble, per efecte oxidatiu al DNA i les accions en les membranes. Malgrat tot, aquests efectes citogenètics no s'han pogut demostrar en espermatozoides ni en els limfòcits humans. Esta desaconsellat en l'embaràs. En algun cas s'han descrit hemorràgies retinianes, secundaria-menta la injecció intradiscal.

EN DEFINITIVA L'OZOTERAPIA ÉS UN TRACTAMENT COMPLEMENTARI A DIFERENTS PATOLOGIES, JA QUE REDUEIX L'ESTRES OXIDATIU 1 MILLORA EL DETERIORAMENT CEL•LULAR

On puc obtenir la informació?

EUROCOOP. Sede Europa: www.ozone-association.com. Asociación Médica para la aplicación de ozono en prevención y terapia.

AEPROMO. www.aepromo.org. Asociación Española de Profesionales Médicos en ozonoterapia.

SEOT. www.seot.es. Sociedad Española de Ozonoterapia.

ACEOOT. www.aceoot.org. Asociación Científica Española de Aplicación de oxígeno-Ozonoterapia.

FIOOT. www.fioot.org. Federación Internacional de Oxígeno Ozonoterapia.

Ozó O3

Ozó O3

Màquina d'Ozó

Màquina d'Ozó

Hérnia Discal

Esquema d'una hérnia Discal

Injecció intradiscal

Perfil en el moment de la injecció d'ozó. La difusió del ozó es veu com una hiperclaretat que surt a partir de l'agulla.

Injecció intradiscal

Visió anteroposterior abans de l'injecció.

Ozoterapia genoll

Aplicació de l'ozó al genoll