Esteu a: Neuroestimulació

Neuroestimulació

Neuroestimulació medul·la percutània

La neuroestimulació és un tractament que administra impulsos elèctrics per mitjà d´uns electrodes implantats en l'espai epidural, aprop de la medul·la espinal.

Un neuroestimulador implantat consta d’un electrode en l'espai epidural connectat a una bateria col·locada totalment interna sota la pell del abdòmen. L'electrode envia impulsos elèctrics suaus al SNC. Els impulsos elèctrics activen les neurones inhibidores del dolor situades a l'asta dorsal de la medul·la espinal i amb això es redueix la percepció de dolor.

L'objectiu dels impulsos elèctrics enviats és que emmascaren els senyals de dolor rebuts, i es percep un formigueig lleu.

El dispositiu extern permet ajustar la intensitat i la ubicació d´aquest formigueig de manera que és possible realitzar les activitats diàries.

S’ implanta amb anestèsia local i el metge ajusta la neuroestimulació externament amb el programador, i el pacient pot obrir i tancar el dispositiu, així com augmentar o disminuir la seva intensitat.

  La indicació per la neuroestimulació és:


  •   CRPS (distrofia simpàtico reflexa)
  •   Radiculopaties
  •   Neuralgia Intercostal
  •   Neuropaties cròniques
  •   Mononeuropaties
  •   Dolor cervicogènic
  •   Angina refractària
  •   Membre fantasma
  •   Monyó doloròs
  •   Neuralgia postherpètica
  •   Aracnoiditis
Neuroestimulació

  Els pacients han de complir el següents criteris:

La col·locació és percutània, per mitjà d'una agulla s´introdueix l'electrocatéter en el espai epidural, i segons la zona que volem estimular, la localització serà:



Tot i que al finalitzar la inserció del electrode, intraoperatoriament es fa un test, i es pot modificar abans de finalitzar el procediment.




En algunes circumstàncies la zona a estimular és àmplia i es fa necessària la implantació de més d´un electrode.

Els electròdes insertats també varien depenent del tipus i extensió de dolor, que poden tenir més punts actius o ser més o menys llargs:




La programació de la polaritat dels punts actius de l'electròde fa variar l'estimulació:



  En els dolors localitzats les polaritats han de ser:

  •   Més properes
  •   En camps profunds
  •   Estimulació de Rael

  En els dolors més extensos:


Alguns adapten la intensitat de la neuroestimulació als canvis posturals.


Vegeu bibliografia sobre diferents tècniques de neuroestimulació

  • North RB, Kidd DH, Lee MS. A prospective, randomized study of spinal cord stimulation versus reoperation for failed back surgery syndrome: initial results. Stereotact Funct Neurosurg 1994;62:267-72.
  • North RB, Kidd DH, Lee MS. Spinal cord stimulation versus operation for failed back surgery syndrome: a prospective, randomized controlled trial. Acta Neurochir Suppl 1995;64:106-8.
  • North RB, Kidd DH, Farrokhi F, Piantadosi SA Spinal cord stimulation versus repeated lumbo sacral spine surgery for chronic pain: a randomised, controlled trial.
  • Kemler MA, Barendse GA, van Kleef M, et al. Spinal cord stimulation inpatients with chronic reflex sympathetic dystrophy. N Engl J Med 2000;343:618-24.
  • Kemler MA, DeVet HCW, Barendse GAM et al. The effect of spinal cord stimulation in patients with chronic reflex sympathetic dystrophy: two year follow-up of the randomized controlled trial. Ann Neurol 2004;55:13-18. Amann W, Berg P, Gersbach P, Gamain J, Raphael JH, Ubbink DT. Spinal cord stimulation in the treatment of non-reconstructable stable critical leg ischaemia: results of the European peripheral vascular disease outcomes study (SCS-EPOS). European Journal of Vascular & Endovascular Surgery 2003;26:280-6.
  • Claeys LG, Horsch S. Transcutaneous oxygen pressure as predictive parameter for ulcer healing in endstage vascular patients treated with spinal cord stimulation Int Angiol. 1996;15:344-9.
  • Claeys LGV and Horsch S. Effects of spinal cord stimulation on Ischaemic inflammatory pain and wound healing in patients with peripheral arterial occulusive disease. Pain Digest 1997;7:200-3.
  • Claeys LGY, Horsch S. Epidural spinal cord stimulation following intravenous prostaglandin E1 therapy in patients with ischaemic pain (peripheral vascular disease Fontaine stage IV). Preliminary results of a controlled randomized study. Pain Clinic 1998;10:165-172.
  • Claeys LGY, Horsch S. Spinal cord stimulation (SCS) following intravenous prostaglandin E1 (PGE1) therapy in non-reconstructible peripheral vascular disease (PVD): Fontaine stage IV. Pain Clinic 1999;11:235-243.
  • Jivegard LE, Augustinsson LE, Holm J, Risberg B, Ortenwall P. Effects of spinal cord stimulation (SCS) in patients with inoperable severe lower limb ischaemia: a prospective randomised controlled study. Eur J Vasc Endovasc Surg. 1999;9:421-5.
  • Klomp, HM, Spincemaille, GHJJ, Steyerberg, EW, Habbema, JDF, van Urk, H. Spinal-cord stimulation in critical limb ischaemia: a randomised trial. Lancet, 1999; 353:1040-4.
  • Spincemaille GH, Klomp HM, Steyerberg EW, Habbema JDF. Pain and quality of life in patients with critical limb, ischaemia: Results of a randomized controlled multicentre study on the effect of spinal cord stimulation. European Journal of Pain 2000;4:173-184.